Document programàtic fet públic amb motiu de la presentació de Parlament Ciutadà, l’1 de juny de 2013 al Centre Cívic La Farinera de Barcelona
On som? Què tenim?
La banca, les grans corporacions multinacionals i les grans fortunes han vist clar que, per continuar sent competitius, necessiten eliminar l’Estat social del benestar. Han posat en marxa un procés d’aniquilació d’aquest model d’Estat social per substituir-lo per un model de mercat global basat, en darrera instància, per l’acumulació patològica de capital.
Aquesta oligarquia, després de dècades de mercantilitzar tots els aspectes possibles de la vida de les persones, imposa una veritable dictadura financera, col•lapsa l’economia productiva, cosa que provoca l’atur de milions de persones i l’empobriment generalitzat de la població, i la substitueix per una economia especulativa. I això passa mentre l’Estat dedica els recursos públics actuals i els de les generacions futures a pagar un deute il•legítim: el de les entitats financeres.
Les decisions que els polítics adopten per a la pretesa superació d’aquesta crisi econòmica estan evidenciant de forma contundent que l’actual sistema d’organització i representació polítiques no és eficaç i no té legitimitat. Aquestes decisions estan resultant més implacables perquè s’han trobat un terreny abonat: una democràcia segrestada i una ciutadania despolititzada.
Una democràcia segrestada? Sí
Per una majoria de partits que actuen amb un funcionament opac, jeràrquic i antidemocràtic, fonamentat en el clientelisme i la corrupció, en molts casos amb pràctiques continuades de finançament irregular i d’enriquiment il·lícit d’alguns dels seus membres.
Per un sistema parlamentari que no representa ni respon als interessos generals de la ciutadania i que s’ha demostrat ineficaç ja que només convoca a la ciutadania cada cert temps perquè voti unes llistes tancades de persones que proposen uns programes electorals que després incompleixen sistemàticament i amb total impunitat. La ciutadania no disposa d’instruments de participació democràtica i de control i, eventualment, de revocació que ho puguin modular, ni de mecanismes que obliguin els polítics a rendir comptes de la seva activitat.
Per un Parlament que ha deixat de ser un terreny de joc i debat constructiu per convertir-se en un Parlament-futbolí on els polítics, enfilats en broquetes, obeeixen la disciplina del partit al qual pertanyen i es converteixen en transmissors de les decisions de les cúpules, al servei d’entitats externes (lobbys, estructures supranacionals del poder financer), opnis (objectes polítics no identificats), alienes als interessos de la majoria de la ciutadania.
Una ciutadania poc interessada per la vida pública?
La generalització d’una mena d’estat d’excepció, on cada dia es degraden una mica més els serveis socials bàsics, on el nivell d’atur no para de pujar i on s’està provant de desposseir a la població dels seus drets, que provoca la por i la desesperació que paralitzen moltes persones.
La ciutadania, permanentment influïda per uns mitjans de comunicació que fa molt de temps que van apostar per una societat on els valors més importants fossin l’individualisme i l’acumulació de riquesa, s’ha empobrit també intel•lectualment. El pensament crític ha estat bandejat de manera sistemàtica de tots els fòrums possibles, amb la consegüent uniformització de les idees i imposant la convicció que no hi ha alternatives.
Si volem sortir del pou on pretenen abocar-nos i recuperar la convicció en la nostra capacitat d’intervenció en la vida pública, hem de prendre consciència que som els primers responsables del nostre destí col•lectiu
CAL DIR PROU! AIXÒ HA DE CANVIAR DE SOCA-REL!CAL RETORNAR A LA CIUTADANIA EL PODER DE PARTICIPAR I PRENDRE LES DECISIONS COL·LECTIVES.
QUÈ VOLEM?
Volem recuperar la capacitat d’exercir el dret de la ciutadania a decidir sobre tot allò que afecta qualsevol aspecte de la seva vida: econòmic, polític, social, cultural, educatiu o mediambiental. Volem esdevenir una ciutadania empoderada.
Entenem per empoderament de la ciutadania una experiència col•lectiva d’autoorganització que implica informació i formació, debat i presa de decisions, mitjançant la qual la ciutadania esdevé un conjunt de persones implicades en la comprensió dels problemes que els afecten i en la recerca de solucions que permetin una gestió dels assumptes col·lectius de forma igualitària, democràtica, solidària i sostenible.
És una presa de consciència individual que porta cap a l’acció col·lectiva.
Aquest procés d’empoderament ja s’està manifestant a través de:
• L’autoorganització de les persones en entitats o col•lectius d’afinitat temàtica, territorial, laboral, professional, cultural, econòmica, política, etc.
• La mobilització ciutadana per la defensa dels drets individuals i col•lectius amb una voluntat constructiva.
• La generalització dels debats públics sobre les problemàtiques de la realitat social, política i econòmica, socialitzant les idees i els projectes, i fent d’això un gaudi mutu.
• Les experiències autogestionàries per resoldre de manera eficaç i eficient les necessitats de treball, alimentació, habitatge, educació, cultura, etc.
• Les accions de desobediència civil que qüestionen les lleis, les normes i els costums injustes i il•legítimes.
• Les polítiques i iniciatives legislatives elaborades des de les organitzacions ciutadanes mitjançant sistemes participatius.
• La celebració de consultes ciutadanes per decidir les polítiques, els programes i les lleis.
La força social que genera el procés d’empoderament de la ciutadania està obrint nous escenaris de participació democràtica, que nosaltres proposem que conflueixin en el Parlament Ciutadà.
Què és el Parlament Ciutadà?
El Parlament Ciutadà és un subjecte polític on s’articula un sistema de democràcia participativa i directa que canvia les regles del joc de la democràcia representativa:
• És un espai de confluència i de reconeixement mutu dels moviments socials d’arreu del territori i de les persones de manera individual.
• És un escenari de cooperació que permet visualitzar l’experiència d’una consciència col•lectiva implicada en la vida pública.
• És l’expressió i una forma de pressió de la ciutadania autoorganitzada davant els poders polítics a partir de processos de democràcia participativa i directa.
• És un instrument d’actuació política de la ciutadania, que així recupera la seva funció legislativa, proposant i revocant lleis mitjançant processos de debat i reflexió, i la celebració de consultes ciutadanes vinculants.
El Parlament Ciutadà procura eines de participació ciutadana sobre els principals temes que ens afecten: governança, energia, medi ambient, sanitat, educació, habitatge, economia, solidaritat, recerca i desenvolupament, etc.
En el Parlament Ciutadà es desenvolupen estratègies col•laboratives entre persones i entre col·lectius. Unes i altres aportem i posem en comú coneixements, eines, experiències i recursos, posant les nostres capacitats a disposició de la ciutadania.
El Parlament Ciutadà ha de permetre optimitzar els recursos i esforços que les persones estem aportant, de manera individual o col•lectiva, en diferents àmbits i territoris.
El Parlament Ciutadà esdevé, així, un instrument per concretar i aconseguir la plena implantació legislativa de les polítiques i els programes d’autogovern que la ciutadania determini en el seu procés d’empoderament. Hi conflueixen els processos de deliberació i mobilització social (informació, formació, debat, reflexió i acció) que es concreten en uns programes d’autogovern que hauran de ser aprovats mitjançant consultes vinculants.
Davant la inexistència d’un marc legal sobre consultes ciutadanes de caràcter vinculant, un dels primers objectius de la Plataforma pel Parlament Ciutadà és promoure una llei de consultes ciutadanes vinculants aprovada pel Parlament de Catalunya.
Àmbit territorial
Aquesta proposta d’empoderament ciutadà, que concretem en la constitució del Parlament Ciutadà, se circumscriu a l’àmbit de Catalunya, però és un model que pot ser aplicat a qualsevol altre àmbit: espanyol, municipal, de barri o europeu.
COM HI ARRIBAREM?
Perquè aquest espai de confluència i instrument d’actuació política comenci a caminar, cal:
• Cartografiar el territori social per identificar i referenciar a les persones, entitats i col·lectius que desenvolupen una tasca social significativa i descriure el seu grau d’incidència.
• Articular un procés de reconeixement mutu entre col•lectius i entitats a través de trobades temàtiques i territorials (jornades de debat, actes informatius, assemblees, accions, etc.) i encontres específics per generar confluències individuals i col•lectives.
I, finalment, convocar una Assemblea Constitutiva del Parlament Ciutadà, que podria tenir lloc dins el primer trimestre de 2014, amb la participació del màxim nombre possible de col•lectius i entitats que aportin:
• Programes de mesures sobre el seu àmbit d’actuació: propostes de polítiques a desenvolupar o de lleis a proposar, modificar o revocar.
• Accions de desobediència civil o altres actuacions de caràcter transformador.
• Propostes de consultes ciutadanes.
Per arribar a aquesta fita, caldria avançar en una sèrie d’eixos:
1. Difusió del projecte entre el major nombre possible de col·lectius i moviments socials per tot el territori.
2. Aportacions d’experts i personalitats significades en qualsevol dels àmbits temàtics.
3. Actuacions d’informació, formació i debat, com ara la celebració de xerrades, jornades, seminaris, tallers, etc., que es portin a terme de manera col·laborativa entre entitats i col·lectius.
4. Col·laboració en l’organització i la difusió de les iniciatives i accions dels moviments socials.
5. Celebració de microconsultes d’àmbit local (de barri o de poble) o sectorial per comprovar el grau d’acceptació de les propostes sorgides dels moviments socials i per generar cultura de democràcia participativa.
I dotar-nos d’una plataforma virtual que aculli:
• Base de dades de moviments socials, d’accés públic, que permetrà conèixer les dades bàsiques de localització, contacte i activitats de cada entitat i col·lectiu, enllaçar al seu lloc web i a documentació relacionada amb el seu àmbit.
• Recursos d’autoformació: vídeos, cursos en línia per formar-se en qualsevol dels àmbits temàtics que més interessin. Amb diferents nivells d’aprofundiment: de cara a la ciutadania en general però també per als membres actius dels moviments socials, amb vistes a facilitar la concreció de les mesures proposades en els programes d’autogovern ciutadà.
• Eines deliberatives per facilitar els processos de presa de decisions col·lectives.
• Informació sobre la celebració de jornades, seminaris o tallers pràctics organitzats pels col·lectius i moviments socials, amb agenda d’activitats, accions i convocatòries.
• Biblioteca documental: arxiu de material documental i videogràfic.
• Espai d’opinió: recull i generació d’articles d’opinió.
• Documentació i relat: enregistraments, cròniques, avaluacions sistemàtiques i difusió de totes les fases del procés.
___________
Descarrega’t el Document programàtic en PDF.
Descarrega’t el Díptic abreujat en PDF.